AMAZICS A CATALUNYA

Una relació que ve de llarg

La relació entre el poble català i els amazics del nord d’Àfrica es remunta a èpoques antigues. La distància escassa entre les dues ribes de la Mediterrània va facilitar el contacte i el trànsit de les persones d’una banda a l’altra. En aquest sentit, no és gens estrany que els primers predicadors del Cristianisme a les terres catalanes durant el segle IV dC, com Sant Feliu o Sant Cugat, fossin d’origen nord-africà. Posteriorment, la conquesta musulmana d’Al-Andalus va comportar una migració important de població amaziga cap a la península Ibèrica i en particular a les terres catalanes. Des del punt de vista lingüístic, malgrat que l’empremta de la llengua amaziga no és gaire visible en comparació amb la de l’àrab, podem trobar a la toponímia i a l’antroponímia catalana diferents noms d’origen amazic com ara Mequinensa, Atzeneta, Senija, etc.

A principis del segle XIX, a causa de la precarietat econòmica i per fugir del servei militar, nombrosos habitants de Menorca, Alacant i el Rosselló van immigrar a Algèria, que el 1830 ja estava ocupada per França. L’any 1896, els catalanoparlants que vivien al nord d’Àfrica, concretament a Alger i Orà, eren més de 60.000 persones, nombre que va créixer i va arribar a 100.000 cap a l’any 1911. El català parlat a Algèria durant aquesta època, influït per altres llengües com el francès, l’italià, l’àrab magrebí i l’amazic, rebia el nom de patuet.

Ja al segle XX, el fet que desencadenà la Setmana Tràgica del 1909 fou justament el refús dels catalans a ser reclutats per l’exèrcit espanyol que en aquells moments reprimia la població amaziga del Rif, en la coneguda Guerra de Melilla. En el mateix context rifeny, Catalunya reconegué oficialment l’efímera República del Rif (1921-1926) encapçalada per Abdelkrim El Khattabi.

Immigració amaziga a Catalunya 

Més recentment, els amazics comencen a formar part de la realitat catalana a partir dels anys seixanta, ja que la primera immigració nord-africana important a Catalunya es remunta a aquesta època. És del Rif (nord del Marroc) que procedien aquests primers immigrats establerts sobretot a la comarca d’Osona. Amb els anys, ha anat augmentat el nombre de persones de la comunitat amaziga a Catalunya i s’han anat diversificant els llocs de procedència. Actualment, a la majoria de comarques del país hi ha una marcada tendència a la concentració, de manera que a Osona, al Maresme i a l’Empordà, per exemple, prevalen àmpliament els amazics rifenys, mentre que a nuclis com a Sabadell, Cornellà de Llobregat i Tortosa prevalen àmpliament els amazics del sud-est del Marroc. Es calcula que a Catalunya viuen actualment més de 250.000 persones d’origen nord-africà¹, majoritàriament del Marroc, i que una gran part d’elles són amazigòfones. Aquest fet fa que algunes fonts catalanes situïn la llengua amaziga com a la tercera més parlada a Catalunya, després del català i el castellà.

Un desconeixement d’aquesta realitat, però, ha fet que el col·lectiu d’origen amazic fos invisible durant força temps i que es considerés l’àrab com l’única llengua de la població nord-africana. Aquesta invisibilitat va suposar, a la pràctica, alguns errors de les institucions i l’administració catalanes, com ara la contractació de mediadors arabòfons que utilitzaven l’àrab amb una població que, de vegades, ni tan sols entén aquesta llengua, o la promoció exclusiva de l’ensenyament de l’àrab com a única llengua materna dels catalans d’origen marroquí.

Amaziguisme català o catalanoamazics

La creació d’associacions amazigues a Catalunya es  remunta a principis dels anys noranta del segle XX. Actualment, hi ha prop d’una vintena d’associacions a Catalunya que organitzen cada any nombroses activitats culturals (com ara la festa de l’Innayr o l’Any Nou Amazic, o la diada de Tafsut n Imazighn o Primavera Amaziga, que se celebren regularment per tota Catalunya) i que treballen per a promoure i donar visibilitat a la cultura i la identitat amaziga en totes les comarques del país. Tanmateix, a les universitats catalanes, com la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, s’han impartit cursos i seminaris sobre la llengua i la cultura amazigues, i també s’hi han presentat diverses tesis doctorals sobre temàtiques amazigues. Pel que fa a la presència de l’amazic als mitjans de comunicació, una iniciativa interessant va ser la creació d’un espai de les notícies de Barcelona Televisió (BTV) que s’emetia en amazic (en dialecte tarifit i taixelhit) i que ha estat funcionant des del 2002 fins el 2012.

DSC03800DSC03367DSC03465DSC03713

Des del 2005 es fan classes d’amazic per als infants en escoles i centres cívics de diverses comarques de Catalunya en horari extraescolar, gràcies a un conveni entre el moviment amazic de Catalunya i el Departament d’Educació.

En aquest sentit, la Resolució 1197/VI del Parlament de Catalunya, de 6 de març de 2002, en suport a la identitat, la llengua i la cultura del Poble Amazic va facilitar la creació de diversos organismes d’estudi, difusió i promoció de l’amaziguitat, com ara l’Observatori Català de la Llengua Amaziga, que actualment ja no està en actiu oficialment per manca de finançament, i la pròpia Casa Amaziga de Catalunya.

L’interès per l’estudi de l’amazic a Catalunya, sobretot a les universitats, ha permès constituir un grup d’investigadors sobre la llengua amaziga, Grup d’Estudis Amazics (GEA), que té vincles amb altres institucions de la llengua amaziga com ara l’IRCAM al Marroc o l’INALCO a París. Gràcies a aquest grup, s’han publicat diferents treballs en català sobre l’amazic, com ara la Guia de conversa amazic-català o el Diccionari català-amazic amazic-català , obra del lingüista i filòleg Carles Múrcia i del periodista, poeta i novel·lista Salem Zenia (Barcelona : Llibres de l’Índex, 2015);  i diverses publicacions de divulgació sobre els amazics.

Als darrers anys, s’han publicat en català diverses obres de literatura i llengua dels amazics. Hi ha fins i tot alguns autors coneguts de literatura catalana actual que són d’origen amazic, com és el cas de la Laila Karrouch, la Najat El Hachmi o el Salem Zenia.

 ¹. Dades de la població estrangera per països segons Idescat (2016). No s’han comptabilitzat les dades de la població ja nacionalitzada espanyola, ni dels seus descendents, ni d’aquella població que està sense regularitzar.

FONT:

Anuncis